Conseqüències legals de col·laborar en el referèndum de l'1-O i conseqüències laborals si es produeix la independència de Catalunya


En resposta a la petició d'alguns afiliats, que treballen a l'ensenyament públic, sobre les conseqüències legals que tindria col·laborar en la realització del possible referèndum de l'1 d'octubre de 2017 i sobre les conseqüències laborals que els comportaria si Catalunya passés a ser un país independent del resta d'Espanya, us informem que les principals són:

A) RESPECTE A LES CONSEQÜÈNCIES LEGALS DELS FUNCIONARIS QUE COOPERIN EN LA REALITZACIÓ DEL POSSIBLE REFERÈNDUM DE L'1 D'OCTUBRE

1.- La situació legal avui, dissabte 9 de setembre, és:

a) El dimecres 6 de setembre es van publicar al DOGC la Llei 19/2017 (Llei del referèndum) i els Decrets 139/2017 i 140/2017 (també sobre el referèndum) i el dijous 7 de setembre es va publicar la resolució del Parlament de Catalunya 807 / XIl (designació de cinc responsables electorals).

b) El divendres 8 de setembre es van publicar diverses providències del Tribunal Constitucional (TC) que suspenen la Llei, els dos decrets i la resolució esmentades en el punt anterior (BOE nombre 216 del 8 de setembre)

c) També el divendres 8 de setembre es va publicar en una edició especial del DOGC la Llei 20/2017, del 8 de setembre, (Llei de Transitorietat jurídica i fundacional de la República), que amb tota seguretat serà suspesa pel TC la propera setmana.

El fet que totes aquestes lleis i resolucions estiguin suspeses pel Tribunal Constitucional fa que sigui il·legal col·laborar amb la realització del possible referèndum de l'1 d'octubre i que qui ho faci, pugui ser objecte de sancions laborals i econòmiques. Un exemple d'això, en la nostra Conselleria d'Ensenyament, és la inhabilitació per 18 mesos de l'exconsellera Irene Rigau, així com la multa de 24.000 euros per la seva implicació en la votació del 9 de novembre de 2014. A més del que correspongui de la malversació dels 5,1 milions d'euros que es van gastar en aquesta votació. Si no ho fa es procedirà a la confiscació dels seus comptes bancaris i béns. Cal assenyalar que un funcionari corrent, és a dir que no tingués la rellevància política de l'exconsellera, no disposaria ni d'un servei d'advocats gratuïts ni de campanyes de recollida de fons per pagar aquestes multes.

Alguns juristes ens han indicat que perquè li passés el mateix a un funcionari corrent, caldria que el Tribunal Constitucional l'avisés nominalment, com ha fet ja amb el Govern de Catalunya, amb els alts càrrecs de la Generalitat relacionats i amb els 947 alcaldes de Catalunya, advertint-los que el seu deure és impedir l'organització de l'1-O.

No és segur que la no recepció d'una notificació personal del TC eximeixi al funcionari del compliment del no cooperar amb la realització del referèndum de l'1 d'octubre, ni tampoc el posseir una ordre signada per part d'un superior, en la qual s'ordena la seva cooperació en aquest referèndum. El govern de Catalunya ha dit que no posarà en dificultats als funcionaris, però, lamentablement, no estem segurs que arribat el dia ho compleixi.

B) RESPECTE A LES PRINCIPALS CONSEQÜÈNCIES LABORALS PER ALS DOCENTS DE CENTRES PÚBLICS SI CATALUNYA PASSA A SER UN PAÍS INDEPENDENT

1.- Els que ja són funcionaris deixarien de pertànyer a un cos de funcionaris d'àmbit estatal, la qual cosa comporta el dret a la mobilitat en tot el territori espanyol, és a dir que es deixaria de poder participar en els concursos de trasllats d'àmbit nacional que es convoquen cada dos anys.

2.- Els que no són funcionaris (interins i substituts) ja no podrien accedir a les oposicions que es convoquin a la resta de les comunitats autònomes, ja que un dels requisits és ser espanyol i, si Madrid accepta la independència de Catalunya, el reconeixement de ser ciutadà espanyol, per als catalans que vulguin seguir sent-ho, segurament es dilatarà força temps.

3.- Els funcionaris que ja pertanyen a classes passives continuarien cobrant la seva pensió amb normalitat, atès que la perceben directament de Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques, però el pagament de la pensió dels que passin a classes passives en un futur proper pot patir retards en funció dels acords que s'estableixin entre les dues administracions. Pel que fa a si la quantia de la pensió serà igual, major o menor, dependrà del que decideixi la Generalitat en funció de les seves prioritats. Convé recordar que Catalunya, des de fa molts anys ha presentat la taxa de natalitat més baixa de tota Espanya i això influeix significativament en la quantia de les pensions.

Barcelona, 9 de setembre de 2017

Sindicat AMES