Suprimir els examens de setembre, per a fer-los el mes de juny, és un autèntic disbarat

Fer un examen de recuperació només uns pocs dies desprès d'haver suspès una matèria, és no voler donar temps perquè l'alumne pugui aprendre allò que no sap, es no voler que adquireixi hàbits d'estudi, que adquireixi la cultura de l'esforç. Prendre aquesta decisió només té una explicació, que és simplificar als equips directius la preparació del curs següent, donat que el mes de juliol ja se sabrà quants alumnes han aprovat i, per tant, passen al curs següent. És a dir es prioritzar la burocràcia dels sistema sobre la seva finalitat que és que l'alumne aprengui.

Les altres raons que ha exposat el conseller Bargalló no són certes. Dir que els exàmens de setembre són memorístics és absurd, perquè els exàmens es poden fer de raonar, de solucionar problemes, de demostrar una habilitat,etc., el que actualment diem "competències bàsiques". Dir que el mes de juny es faran més personalitzats, també és un altre absurd, perquè es poden fer igualment personalitzats al setembre. I dir que la raó és perquè el mes de juny es pot fer un treball específic per avaluar aquesta competència tampoc és admissible, perquè això també es pot fer al setembre i amb més temps.

Cal recordar que també s'ha canviat la qualificació numèrica d'1 a 10 per una qualificació qualitativa i que, per tant, amb això s'amaga informació als pares. Per exemple, si l'alumne ha obtingut un insuficient, els pare no sabran si el fill ha obtingut un 1, un 2, un 3 o un 4, la qual cosa és molt important. Si a això se suma que es vol avaluar amb treballs de grup classe i amb autoavaluacions d'alumnes i professorat a partir d'una rúbrica, on és molt fàcil que uns alumnes treballin més que altres, és a dir que aprenguin més que altres, mentre que tots obtenen la mateixa qualificació, serà molt més difícil pels pares i pel propi alumne, saber quin és realment el seu nivell.

Tots aquests canvis propicien que la majoria dels alumnes aprovin, encara que no hagin assolit els nivells mínims establerts i, el que resulta més sospitós, sense que hi hagi proves d'aquest frau a l'alumne, a les famílies i, per tant, a tota la societat. El que es més greu de tot això és que no es fomenti la cultura de l'esforç i l'adquisició d'hàbits d'estudi i, per tant, que no s'aprofiti l'únic temps de formació que moltes persones tindran a lo llarg de la seva vida. Això és qualsevol cosa menys un servei educatiu.

Sindicat AMES